[afisansar]

Retour 

1. v. tr. dir.

a. 'assurer, affirmer'

MarcGHP 14,34: La musa port' e·l badalh / selh qu'en amar a fizansa, / qu'estra grat mus' e badalha / soven, so vos afizans

b. 'fiancer'

GirRoussH 105: E mostret me ses filles ansdous abanz – / Anc ne vis om tant beles ne si samblanz – / A tei e a mon fil les afianz.

c. ᴅʀᴏɪᴛ 'approuver l'introduction d'une instance à propos de'

CoutDaxLNoirDaxA 84,352: … empero lo seinhor no deu haber sa ley tant dequi de ambes partides es affidansat e fermat [c.‑à‑d. lo ban], ons dat enquares que la une part y agosse fermat e l'autre no, poden far las partides patz, que ia lo seinhor non aura ley

2. v. pr.

a. ᴅʀᴏɪᴛ 'se porter garant'

av. 1199 MontferrandCoutAuvP 15,75: Si hom qu'es de l'uzatge de Monferrant fai alcuna laida chauza, el se deu afiansar ves lo senhor sobre sas chauzas, o, si mais i atagnia, al regart del baile e dels cossols.

1252 OllierguesCoutAuvP 33,38: Si homs qu'es de l'usatge d'Oliergues fay alcuna layda chausa, el si deu affiansar ves lo senhor sobre sas chauzas; o, si mays i atanhia, al regart del bayle e deus cossols.

1270 BesseCoutAuvP 73,50: Negus hom de Bessa no si deu afiansar ves En Bernar de La Tor, ni el non deu cors d'ome sasir ni sas maysos ni sas chausas, si non per crim.

b. s'a. de alc. ᴅʀᴏɪᴛ 'se faire garantir par qn qu'il s'abstiendra d'actes hostiles'

ÉtDaxLNoirDaxA 508,27: Establit e ordenat es peu mayre… que quent augun besin de la uile se borra affidansar d'autre besin, que·u mayre lo fasse assegurar, e se·s rebelles, que lo mayre lo prenque… entrou que aie dat fidance